Field recordings from oblivion

Field Recordings from Oblivion és un espectacle immersiu de dansa i audiovisual, dissenyat per representar-se en l’espai públic a 360º. Una exploració de l’oblit, el somni, i els paisatges despoblats. Una obra on conflueixen el present de la dansa amb la immensitat de l’audiovisual. Un reclam a expandir els límits d’aquesta disciplina, i a l’exploració de l’audiovisual al carrer. Les imatges projectades juguen amb el fals directe, amb projeccions que emulen el present escènic, per resignificar-lo.

Una dona, un home, i diverses televisions. Una oda a la geografia de l’oblit, des de l’òptica d’una cultura digital que ho recorda tot. Un cant a les vides passades dels territoris descuidats, compost en l’era de la virtualitat i l’emergència climàtica. L’amor, tendresa i proximitat d’una parella és expresada a través d’ells somiant en un mateix somni; un somni que es confon amb els paisatges perduts. Un periple emocional que ens guia a través d’una trobada fugaç cap a l’interior de dues ments, amb l’amor i l’oblit, com a teló de fons.

La peça repensa la nostra relació amb el que és oblidat. S’inspira en la nostàlgia que habita en els paisatges deshabitats, en el vincle humà cap al territori, i les relacions humanes que es teixeixen sobre el llenç d’aquests rerefons. La televisió i les imatges en escena representen la memòria d’una societat massivament digitalitzada. Cedim cada cop més l’espai de la nostra memòria a l’espai virtual. Però com alteren els enregistraments digitals el que fins ara havien estat les memòries que guardàvem al nostre cap? Per què les gravacions, que prometien erradicar l’oblit, en realitat només l’acceleren? La nostra era digital, està davant el fi de l’oblit, o només la seva reformulació en una profusió inabastable d’imatges? Què passarà quan ja mai res s’oblidi?